Consells per captar mecenes

El micromecenatge continu és un sistema de finançament col·lectiu i col·laboratiu que és relativament nou. No només fa poc que és present a casa nostra, sinó que realment no fa gaires anys que ha arribat arreu dels països mediterranis i europeus. A diferència dels països anglosaxons, sobretot Estats Units d'Amèrica i Canadà, on el micromecenatge continu és molt present en els processos creatius i, per tant, gaudeix de molta popularitat, als Països Catalans encara hem de fer un esforç afegit per a explicar què és, per què l'utilitzem i amb quines finalitats.

El primer dels consells que us volem donar és precisament el de perdre la por a demanar ajuda. Pot semblar una bajanada, però aquesta actitud és essencial. És un "clic" que, com a creadors, a vegades ens costa, però és imprescindible perquè el micromecenatge continu funcioni. Els nostres seguidors han de saber que perseguim la independència econòmica, i que aquesta, a la vegada, ens durà la independència creativa. I, per tant, farà possible i viable la nostra proposta cultural, comunicativa, esportiva, etc.

Cal no perdre de vista que, en projectes artístics i culturals, contínuament demanem la col·laboració dels seguidors: la demanem perquè responguin a l'hora de vendre entrades, la demanem perquè coneguin el que fem quan publiquem material nou, la demanem perquè el comprin, la demanem perquè ens segueixin en aquella xarxa social, la demanem perquè vinguin quan fem una presentació... la demanem tantes vegades, oi? Aleshores, per quin motiu ens fa vergonya demanar la seva col·laboració per fer possible i sostenible el nostre projecte, genèricament?

Quan trobem la manera de comunicar-ho, i cadascú té la seva, ens n'adonem que hi ha moltes persones, més de les que pensàvem, que ens volen donar un cop de mà. Vinga, ho intentem?

Sovint sentim una mena de vergonya quan hem d'explicar què és i com funciona el nostre procés creatiu. Però en el micromecenatge i tots els seus mecanismes, tal i com vam veure en el primer consell, és molt important perdre-la. Això ha de ser així perquè hem d'aconseguir, d'entrada, establir dues premisses per tal de crear un interès participatiu en els nostres seguidors: obertura i empatia.

L'obertura és essencial per explicar amb franquesa i sinceritat no només què fem, sinó com ho fem i amb quina finalitat. És bàsic saber anunciar la categoria, la importància, la utilitat i l'interès que genera la nostra feina. Sempre amb humilitat, sense paternalisme, des de l'honestedat, però amb convicció i amb capacitat divulgativa. És capital que els teus seguidors entenguin com t'estimes el que fas, la seva dimensió artística, social, cultural, etc.

Un cop hem assentat la primera premissa de l'obertura, de manera indirecta la connectarem amb la segona: l'empatia. Quants més detalls sapiguem exposar de tot allò que fem (sobretot les hores que hi dediquem, i també tot allò que ens cal per assolir els resultats esperats, ja siguin materials o intangibles), més ens aproparem emocionalment als nostres seguidors, que també són els nostres futurs mecenes més factibles i plausibles... no ho oblidem!

Amb l'edificació de l'obertura i l'empatia, que són dues premisses primordials perquè el primer mecanisme (el de captar mecenes) del micromecenatge continu funcioni, aconseguirem captar l'atenció d'aquelles persones que també aprecien i estimen el que fem. La conclusió ens diu que amb obertura i empatia és més fàcil demanar la seva ajuda, implicant-los i fent-los partícips del nostre procés creatiu. Si són conscients que sense ells és més difícil, que amb ells fer la nostra feina és més fàcil, veurem com, a poc a poc, la comunitat de mecenes va creixent. Gota a gota.

En els dos consells anteriors ja hem vist que el micromecenatge continu té uns mecanismes i un funcionament que el diferencien de les campanyes més populars que associem al micromecenatge puntual: aquelles que persegueixen objectius concrets, com fer possible un disc, un llibre, una pel·lícula, etc. Per una banda hem vist que és molt important perdre la por a demanar ajuda i, per l'altra, que és especialment útil explicar el valor, el sentit i la utilitat de la nostra feina.

Com que es tracta d'un mecanisme de resposta lenta (a vegades costa molt que arribi el primer mecenes), hem d'assegurar-nos de comunicar bé allò que volem aconseguir, que no és ni més ni menys que l'autogestió creativa i la independència econòmica del nostre projecte cultural o comunicatiu. Sabem que els nostres seguidors tenen ganes de col·laborar i implicar-se en la tasca de fer possible la nostra proposta artística, i la nostra experiència en el micromecenatge continu ens diu que això és més fàcil si demanem l'ajuda gota a gota.

Què vol dir, això? Com en el micromecenatge puntual, en el micromecenatge continu (on el suport que rebrem serà genèric i durador) podem aplicar la idea dels objectius per a treure'n un millor resultat. Serà més fàcil d'explicar i, a la vegada, també serà més realista, ja que podem marcar fites més humils al principi, i fites més ambicioses més endavant.

Els objectius es poden marcar de dues maneres: amb el número de mecenes que desitgem assolir, o amb el número de diners que volem rebre. Nosaltres recomanem fer servir la primera d'aquestes opcions, ja que posa el focus damunt de les persones, i el protagonisme de l'ajuda recau en elles. Per a moure'ns en aquesta tessitura, pot ser eficaç marcar una data límit, que ens servirà per crear expectativa, i generarà certa pressió per a arribar-hi. Explicarem per què ho fem i, si a sobre, les recompenses tenen caràcter exclusiu, de seguida veurem com els mecenes arriben!

Hem après que per a que el micromecenatge continu funcioni és important perdre la por a demanar ajuda. En aquesta tasca que duem a terme com a creadors, hem d'aconseguir ser molt sincers en la manera com ho comuniquem, i en la construcció de la sinceritat hi ha la oportunitat de ser directes. Si ens mostrem humils, i de seguida expliquem que busquem nous mecenes per poder fer possible el nostre projecte, els nostres seguidors de seguida entendran què volem i com hi poden participar.

Evidentment, hi haurà una gran majoria del nostre públic que ho llegirà i no hi intervindrà. Gestionar aquesta realitat també és interessant: tot i que tots els nostres seguidors són el nostre públic potencial, hem de tenir en compte que només un percentatge petit respondrà a la nostra crida fent-se mecenes. En el proper consell, que us presentarem la setmana que ve, incidirem en aquest aspecte.

El cas és que si demanem la subscripció directament podrem arribar per una via més ràpida cap a aquests seguidors que estan disposats a fer-se mecenes del nostre projecte cultural i aportar-hi, periòdicament, una quantitat econòmica. Per a fer-ho possible és recomanable ser explícit ("Fes-te mecenes!", "Subscriu-te!"...) i compartir, de manera clara i entenedora, en la mateixa publicació i comunicació, l'enllaç de la teva pàgina de l'Aixeta, més concretament de la secció de subscripcions.

També pots anar explicant els diferents nivells de subscripció que tens disponibles, indicant, si ho creus oportú, l'enllaç específic perquè els seguidors puguin subscriure's directament a cada nivell de subscripció. Recordem que a la secció de "Nivells de subscripció" (del menú de creador de l'Aixeta) hi podràs trobar l'enllaç directe per a cada nivell de subscripció (a la columna titulada "Comparteix").

Per últim, com a fórmula d'èxit de la sinceritat i la humilitat, hi ha l'agraïment. No és una absurditat. És un tema de compromís i de responsabilitat. Dóna les gràcies a tots els nous mecenes! Pots fer-ho personalment, però també públicament.

Com hem anat veient en la tirallonga de consells que hem compartit, el micromecenatge continu té unes especificitats que el diferencien generosament d'altres tipologies de micromecenatge més populars i amb resultats immediats. Aquesta distància fa que avui tractem un dels temes més complicats i emocionals del micromecenatge continu: el de la gestió de la paciència per frenar la frustració.

En tot el procés de captació de mecenes, cada creador sap quin mecanisme i quina fórmula li pot funcionar millor. Hi haurà qui recollirà fruits a través de les xarxes socials, i hi haurà qui ho farà únicament per la via presencial. En tots els casos, en el micromecenatge continu és una informació contrastada que els resultats arriben lentament. Els primers mecenes apareixen després d'haver fet molta difusió, i se'n van sumant a mida que no oblidem aquesta tasca imprescindible de la promoció.

En aquest sistema de finançament col·lectiu, basat en subscripcions mensuals, es calcula que només entre un 5% i un 10% dels nostres seguidors són els nostres mecenes potencials. Es consideren seguidors aquelles persones que interactuen més amb el nostre projecte cultural. D'aquestes, un percentatge petit li pot semblar interessant donar-nos suport. Per això és tan important la constància i la perseverança: ens farà falta, sobretot, una bona organització, de calendari, però també de discurs.

En un context social i econòmic tan condicionat per la immediatesa, el micromecenatge continu requereix, precisament, fer un exercici de paciència. Aquí, els mecenes s'assoliran a poc a poc i gota a gota, i és normal sentir desil·lusió: es tracta d'una sensació comuna i compartida per tota la comunitat creativa. Cal relativitzar-la, fer una bona lectura de la pròpia proposta cultural, i reimpulsar-ne una imatge polida.